El que es quedarà per dir.

Ara, tal com passen els dies, vaig adonant-me que amb ell poques vegades vaig tenir una conversa molt llarga o molt seriosa. Vivíem junts i les nostres converses es limitaven al temps, qualsevol bestiesa de televisió o coses pendents en Canoret.



 ...................per a seguir llegint pica   ..... http://fontdebernia.blogspot.com.es/

Entrades populars d'aquest blog

On jo vix (VIII). Estadístiques de la pobresa.

ANEM AL LLIT

De parapents, pintors i poetes.